Déclinaison / Conjugueur latin
assĕvēro - Diathèse active
(assĕvēro, assĕvēras, asseveravi, assĕvērāre, asseveratum)
verbe transitif I conjugaison
Voir la traduction de ce mot
| PRÉSENT |
| I sing. | assĕvēro |
| II sing. | assĕvēras |
| III sing. | assĕvērat |
| I plur. | assĕvērāmus |
| II plur. | assĕvērātis |
| III plur. | assĕvērant |
| IMPARFAIT |
| I sing. | assĕvērābam |
| II sing. | assĕvērābas |
| III sing. | assĕvērābat |
| I plur. | assĕvērabāmus |
| II plur. | assĕvērabātis |
| III plur. | assĕvērābant |
| FUTUR SIMPLE |
| I sing. | assĕvērābo |
| II sing. | assĕvērābis |
| III sing. | assĕvērābit |
| I plur. | assĕvērabĭmus |
| II plur. | assĕvērabĭtis |
| III plur. | assĕvērābunt |
| PARFAIT |
| I sing. | asseveravi |
| II sing. | asseveravisti |
| III sing. | asseveravit |
| I plur. | asseveravĭmus |
| II plur. | asseveravistis |
| III plur. | asseveravērunt, asseveravēre |
| PLUS-QUE-PARFAIT |
| I sing. | asseveravĕram |
| II sing. | asseveravĕras |
| III sing. | asseveravĕrat |
| I plur. | asseveraverāmus |
| II plur. | asseveraverātis |
| III plur. | asseveravĕrant |
| FUTUR ANTÉRIEUR |
| I sing. | asseveravĕro |
| II sing. | asseveravĕris |
| III sing. | asseveravĕrit |
| I plur. | asseveraverĭmus |
| II plur. | asseveraverĭtis |
| III plur. | asseveravĕrint |
| PRÉSENT |
| I sing. | assĕvērem |
| II sing. | assĕvēres |
| III sing. | assĕvēret |
| I plur. | assĕvērēmus |
| II plur. | assĕvērētis |
| III plur. | assĕvērent |
| IMPARFAIT |
| I sing. | assĕvērārem |
| II sing. | assĕvērāres |
| III sing. | assĕvērāret |
| I plur. | assĕvērarēmus |
| II plur. | assĕvērarētis |
| III plur. | assĕvērārent |
| PARFAIT |
| I sing. | asseveravĕrim |
| II sing. | asseveravĕris |
| III sing. | asseveravĕrit |
| I plur. | asseveraverĭmus |
| II plur. | asseveraverĭtis |
| III plur. | asseveravĕrint |
| PLUS-QUE-PARFAIT |
| I sing. | asseveravissem |
| II sing. | asseveravisses |
| III sing. | asseveravisset |
| I plur. | asseveravissēmus |
| II plur. | asseveravissētis |
| III plur. | asseveravissent |
| IMPÉRATIF |
| PRÉSENT |
| II sing. | assĕvēra |
| II plur. | assĕvērāte |
| FUTUR |
| II sing. | assĕvērāto |
| III sing. | assĕvērāto |
| II plur. | assĕvēratōte |
| III plur. | assĕvēranto |
 |
| PARTICIPE |
| PRÉSENT |
| assĕvērans, antis |
| FUTUR |
| asseveratūrūs, a, ūm |
| INFINITIF |
| PRÉSENT |
| assĕvērāre |
| PARFAIT |
| asseveravisse |
| FUTUR |
| Singolare: | asseveratūrūm, am, ūm esse |
| Plurale: | asseveratūros, as, a esse |
| GERUNDIF |
| Génitif: | assĕvērandi |
| Datif: | assĕvērando |
| Accusatif: | ad assĕvērandum |
| Ablatif: | assĕvērando |
| SUPIN |
| asseveratum |
Voir la forme passive de ce verbe
Parcourir le dictionnaire
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
{{ID:ASSEVERO100}}
---CACHE---
|
Visitez nos sites:
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
|
Ën piemontèis
|