Déclinaison / Conjugueur latin
| SINGULIER |
| Nom. | compernis |
| Gen. | compernis |
| Dat. | comperni |
| Acc. | compernem |
| Abl. | comperni |
| Voc. | compernis |
| PLURIEL |
| Nom. | compernes |
| Gen. | compernĭum |
| Dat. | compernĭbus |
| Acc. | compernes |
| Abl. | compernĭbus |
| Voc. | compernes |
| SINGULIER |
| Nom. | compernis |
| Gen. | compernis |
| Dat. | comperni |
| Acc. | compernem |
| Abl. | comperni |
| Voc. | compernis |
| PLURIEL |
| Nom. | compernes |
| Gen. | compernĭum |
| Dat. | compernĭbus |
| Acc. | compernes |
| Abl. | compernĭbus |
| Voc. | compernes |
| SINGULIER |
| Nom. | comperne |
| Gen. | compernis |
| Dat. | comperni |
| Acc. | comperne |
| Abl. | comperni |
| Voc. | comperne |
| PLURIEL |
| Nom. | compernĭa |
| Gen. | compernĭum |
| Dat. | compernĭbus |
| Acc. | compernĭa |
| Abl. | compernĭbus | |