Déclinaison / Conjugueur latin
| SINGULIER |
| Nom. | detestabilis |
| Gen. | detestabilis |
| Dat. | detestabili |
| Acc. | detestabilem |
| Abl. | detestabili |
| Voc. | detestabilis |
| PLURIEL |
| Nom. | detestabiles |
| Gen. | detestabilĭum |
| Dat. | detestabilĭbus |
| Acc. | detestabiles |
| Abl. | detestabilĭbus |
| Voc. | detestabiles |
| SINGULIER |
| Nom. | detestabilis |
| Gen. | detestabilis |
| Dat. | detestabili |
| Acc. | detestabilem |
| Abl. | detestabili |
| Voc. | detestabilis |
| PLURIEL |
| Nom. | detestabiles |
| Gen. | detestabilĭum |
| Dat. | detestabilĭbus |
| Acc. | detestabiles |
| Abl. | detestabilĭbus |
| Voc. | detestabiles |
| SINGULIER |
| Nom. | detestabile |
| Gen. | detestabilis |
| Dat. | detestabili |
| Acc. | detestabile |
| Abl. | detestabili |
| Voc. | detestabile |
| PLURIEL |
| Nom. | detestabilĭa |
| Gen. | detestabilĭum |
| Dat. | detestabilĭbus |
| Acc. | detestabilĭa |
| Abl. | detestabilĭbus | |