Déclinaison / Conjugueur latin
exculcor - Diathèse passive
(exculco, exculcas, exculcavi, exculcāre, exculcatum)
verbe transitif I conjugaison
Voir la traduction de ce mot
| PRÉSENT |
| I sing. | exculcor |
| II sing. | exculcāris, exculcāre |
| III sing. | exculcātur |
| I plur. | exculcāmur |
| II plur. | exculcamĭni |
| III plur. | exculcantur |
| IMPARFAIT |
| I sing. | exculcābar |
| II sing. | exculcabāris, exculcabāre |
| III sing. | exculcabātur |
| I plur. | exculcabāmur |
| II plur. | exculcabamĭni |
| III plur. | exculcabantur |
| FUTUR SIMPLE |
| I sing. | exculcābor |
| II sing. | exculcabĕris, exculcabĕre |
| III sing. | exculcabĭtur |
| I plur. | exculcabĭmur |
| II plur. | exculcabimĭni |
| III plur. | exculcabuntur |
| PARFAIT |
| I sing. | exculcatus, a, um sum |
| II sing. | exculcatus, a, um es |
| III sing. | exculcatus, a, um est |
| I plur. | exculcati, ae, a sumus |
| II plur. | exculcati, ae, a estis |
| III plur. | exculcati, ae, a sunt |
| PLUS-QUE-PARFAIT |
| I sing. | exculcatus, a, um eram |
| II sing. | exculcatus, a, um eras |
| III sing. | exculcatus, a, um erat |
| I plur. | exculcati, ae, a eramus |
| II plur. | exculcati, ae, a eratis |
| III plur. | exculcati, ae, a erant |
| FUTUR ANTÉRIEUR |
| I sing. | exculcatus, a, um ero |
| II sing. | exculcatus, a, um eris |
| III sing. | exculcatus, a, um erit |
| I plur. | exculcati, ae, a erimus |
| II plur. | exculcati, ae, a eritis |
| III plur. | exculcati, ae, a erunt |
| PRÉSENT |
| I sing. | exculcer |
| II sing. | exculcēris, exculcēre |
| III sing. | exculcētur |
| I plur. | exculcēmur |
| II plur. | exculcemĭni |
| III plur. | exculcentur |
| IMPARFAIT |
| I sing. | exculcārer |
| II sing. | exculcarēris, exculcarēre |
| III sing. | exculcarētur |
| I plur. | exculcarēmur |
| II plur. | exculcaremĭni |
| III plur. | exculcarentur |
| PARFAIT |
| I sing. | exculcatus, a, um sim |
| II sing. | exculcatus, a, um sis |
| III sing. | exculcatus, a, um sit |
| I plur. | exculcati, ae, a simus |
| II plur. | exculcati, ae, a sitis |
| III plur. | exculcati, ae, a sint |
| PLUS-QUE-PARFAIT |
| I sing. | exculcatus, a, um essem |
| II sing. | exculcatus, a, um esses |
| III sing. | exculcatus, a, um esset |
| I plur. | exculcati, ae, a essemus |
| II plur. | exculcati, ae, a essetis |
| III plur. | exculcati, ae, a essent |
| IMPÉRATIF |
| PRÉSENT |
| II sing. | exculcāre |
| II plur. | exculcamĭni |
| FUTUR |
| II sing. | exculcātor |
| III sing. | exculcātor |
| II plur. | |
| III plur. | exculcantor |
| PARTICIPE |
| PARFAIT |
| exculcatus, a, um |
| INFINITO |
| PRÉSENT |
| exculcāri |
| PARFAIT |
| Singolare: | exculcatus, a, um esse |
| Plurale: | exculcati, ae, a esse |
| FUTUR |
| exculcatum esse |
| GERUNDIVO |
| exculcandus, a, um | |