Déclinaison / Conjugueur latin
| SINGULIER |
| Nom. | exsuperabilis |
| Gen. | exsuperabilis |
| Dat. | exsuperabili |
| Acc. | exsuperabilem |
| Abl. | exsuperabili |
| Voc. | exsuperabilis |
| PLURIEL |
| Nom. | exsuperabiles |
| Gen. | exsuperabilĭum |
| Dat. | exsuperabilĭbus |
| Acc. | exsuperabiles |
| Abl. | exsuperabilĭbus |
| Voc. | exsuperabiles |
| SINGULIER |
| Nom. | exsuperabilis |
| Gen. | exsuperabilis |
| Dat. | exsuperabili |
| Acc. | exsuperabilem |
| Abl. | exsuperabili |
| Voc. | exsuperabilis |
| PLURIEL |
| Nom. | exsuperabiles |
| Gen. | exsuperabilĭum |
| Dat. | exsuperabilĭbus |
| Acc. | exsuperabiles |
| Abl. | exsuperabilĭbus |
| Voc. | exsuperabiles |
| SINGULIER |
| Nom. | exsuperabile |
| Gen. | exsuperabilis |
| Dat. | exsuperabili |
| Acc. | exsuperabile |
| Abl. | exsuperabili |
| Voc. | exsuperabile |
| PLURIEL |
| Nom. | exsuperabilĭa |
| Gen. | exsuperabilĭum |
| Dat. | exsuperabilĭbus |
| Acc. | exsuperabilĭa |
| Abl. | exsuperabilĭbus | |