Déclinaison / Conjugueur latin
pervulgor - Diathèse passive
(pervulgo, pervulgas, pervulgavi, pervulgāre, pervulgatum)
verbe transitif I conjugaison
Voir la traduction de ce mot
| PRÉSENT |
| I sing. | pervulgor |
| II sing. | pervulgāris, pervulgāre |
| III sing. | pervulgātur |
| I plur. | pervulgāmur |
| II plur. | pervulgamĭni |
| III plur. | pervulgantur |
| IMPARFAIT |
| I sing. | pervulgābar |
| II sing. | pervulgabāris, pervulgabāre |
| III sing. | pervulgabātur |
| I plur. | pervulgabāmur |
| II plur. | pervulgabamĭni |
| III plur. | pervulgabantur |
| FUTUR SIMPLE |
| I sing. | pervulgābor |
| II sing. | pervulgabĕris, pervulgabĕre |
| III sing. | pervulgabĭtur |
| I plur. | pervulgabĭmur |
| II plur. | pervulgabimĭni |
| III plur. | pervulgabuntur |
| PARFAIT |
| I sing. | pervulgatus, a, um sum |
| II sing. | pervulgatus, a, um es |
| III sing. | pervulgatus, a, um est |
| I plur. | pervulgati, ae, a sumus |
| II plur. | pervulgati, ae, a estis |
| III plur. | pervulgati, ae, a sunt |
| PLUS-QUE-PARFAIT |
| I sing. | pervulgatus, a, um eram |
| II sing. | pervulgatus, a, um eras |
| III sing. | pervulgatus, a, um erat |
| I plur. | pervulgati, ae, a eramus |
| II plur. | pervulgati, ae, a eratis |
| III plur. | pervulgati, ae, a erant |
| FUTUR ANTÉRIEUR |
| I sing. | pervulgatus, a, um ero |
| II sing. | pervulgatus, a, um eris |
| III sing. | pervulgatus, a, um erit |
| I plur. | pervulgati, ae, a erimus |
| II plur. | pervulgati, ae, a eritis |
| III plur. | pervulgati, ae, a erunt |
| PRÉSENT |
| I sing. | pervulger |
| II sing. | pervulgēris, pervulgēre |
| III sing. | pervulgētur |
| I plur. | pervulgēmur |
| II plur. | pervulgemĭni |
| III plur. | pervulgentur |
| IMPARFAIT |
| I sing. | pervulgārer |
| II sing. | pervulgarēris, pervulgarēre |
| III sing. | pervulgarētur |
| I plur. | pervulgarēmur |
| II plur. | pervulgaremĭni |
| III plur. | pervulgarentur |
| PARFAIT |
| I sing. | pervulgatus, a, um sim |
| II sing. | pervulgatus, a, um sis |
| III sing. | pervulgatus, a, um sit |
| I plur. | pervulgati, ae, a simus |
| II plur. | pervulgati, ae, a sitis |
| III plur. | pervulgati, ae, a sint |
| PLUS-QUE-PARFAIT |
| I sing. | pervulgatus, a, um essem |
| II sing. | pervulgatus, a, um esses |
| III sing. | pervulgatus, a, um esset |
| I plur. | pervulgati, ae, a essemus |
| II plur. | pervulgati, ae, a essetis |
| III plur. | pervulgati, ae, a essent |
| IMPÉRATIF |
| PRÉSENT |
| II sing. | pervulgāre |
| II plur. | pervulgamĭni |
| FUTUR |
| II sing. | pervulgātor |
| III sing. | pervulgātor |
| II plur. | |
| III plur. | pervulgantor |
| PARTICIPE |
| PARFAIT |
| pervulgatus, a, um |
| INFINITO |
| PRÉSENT |
| pervulgāri |
| PARFAIT |
| Singolare: | pervulgatus, a, um esse |
| Plurale: | pervulgati, ae, a esse |
| FUTUR |
| pervulgatum esse |
| GERUNDIVO |
| pervulgandus, a, um | |