Déclinaison / Conjugueur latin
| PRÉSENT |
| I sing. | dissĕro |
| II sing. | dissĕris |
| III sing. | dissĕrit |
| I plur. | dissĕrĭmus |
| II plur. | dissĕrĭtis |
| III plur. | dissĕrunt |
| IMPARFAIT |
| I sing. | dissĕrēbam |
| II sing. | dissĕrēbas |
| III sing. | dissĕrēbat |
| I plur. | dissĕrebāmus |
| II plur. | dissĕrebātis |
| III plur. | dissĕrēbant |
| FUTUR SIMPLE |
| I sing. | dissĕram |
| II sing. | dissĕres |
| III sing. | dissĕret |
| I plur. | dissĕrēmus |
| II plur. | dissĕrētis |
| III plur. | dissĕrent |
| PARFAIT |
| I sing. | disserui |
| II sing. | disseruisti |
| III sing. | disseruit |
| I plur. | disseruĭmus |
| II plur. | disseruistis |
| III plur. | disseruērunt, disseruēre |
| PLUS-QUE-PARFAIT |
| I sing. | disseruĕram |
| II sing. | disseruĕras |
| III sing. | disseruĕrat |
| I plur. | disseruerāmus |
| II plur. | disseruerātis |
| III plur. | disseruĕrant |
| FUTUR ANTÉRIEUR |
| I sing. | disseruĕro |
| II sing. | disseruĕris |
| III sing. | disseruĕrit |
| I plur. | disseruerĭmus |
| II plur. | disseruerĭtis |
| III plur. | disseruĕrint |
| PRÉSENT |
| I sing. | dissĕram |
| II sing. | dissĕras |
| III sing. | dissĕrat |
| I plur. | dissĕrāmus |
| II plur. | dissĕrātis |
| III plur. | dissĕrant |
| IMPARFAIT |
| I sing. | dissĕrĕrem |
| II sing. | dissĕrĕres |
| III sing. | dissĕrĕret |
| I plur. | dissĕrerēmus |
| II plur. | dissĕrerētis |
| III plur. | dissĕrĕrent |
| PARFAIT |
| I sing. | disseruĕrim |
| II sing. | disseruĕris |
| III sing. | disseruĕrit |
| I plur. | disseruerĭmus |
| II plur. | disseruerĭtis |
| III plur. | disseruĕrint |
| PLUS-QUE-PARFAIT |
| I sing. | disseruissem |
| II sing. | disseruisses |
| III sing. | disseruisset |
| I plur. | disseruissēmus |
| II plur. | disseruissētis |
| III plur. | disseruissent |
| IMPÉRATIF |
| PRÉSENT |
| II sing. | dissĕrĕ |
| II plur. | dissĕrĭte |
| FUTUR |
| II sing. | dissĕrĭto |
| III sing. | dissĕrĭto |
| II plur. | dissĕritōte |
| III plur. | dissĕrunto |
 |
| PARTICIPE |
| PRÉSENT |
| dissĕrens, entis |
| FUTUR |
| dissertūrūs, a, ūm |
| INFINITIF |
| PRÉSENT |
| dissĕrĕre |
| PARFAIT |
| disseruisse |
| FUTUR |
| Singolare: | dissertūrūm, am, ūm esse |
| Plurale: | dissertūros, as, a esse |
| GERUNDIF |
| Génitif: | dissĕrendi |
| Datif: | dissĕrendo |
| Accusatif: | ad dissĕrendum |
| Ablatif: | dissĕrendo |
| SUPIN |
| dissertum |
Voir la forme passive de ce verbe
Parcourir le dictionnaire
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
{{ID:DISSERO300}}
---CACHE---
|
Visitez nos sites:
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
|
Ën piemontèis
|