Déclinaison / Conjugueur latin
| SINGULIER |
| Nom. | dissociabilis |
| Gen. | dissociabilis |
| Dat. | dissociabili |
| Acc. | dissociabilem |
| Abl. | dissociabili |
| Voc. | dissociabilis |
| PLURIEL |
| Nom. | dissociabiles |
| Gen. | dissociabilĭum |
| Dat. | dissociabilĭbus |
| Acc. | dissociabiles |
| Abl. | dissociabilĭbus |
| Voc. | dissociabiles |
| SINGULIER |
| Nom. | dissociabilis |
| Gen. | dissociabilis |
| Dat. | dissociabili |
| Acc. | dissociabilem |
| Abl. | dissociabili |
| Voc. | dissociabilis |
| PLURIEL |
| Nom. | dissociabiles |
| Gen. | dissociabilĭum |
| Dat. | dissociabilĭbus |
| Acc. | dissociabiles |
| Abl. | dissociabilĭbus |
| Voc. | dissociabiles |
| SINGULIER |
| Nom. | dissociabile |
| Gen. | dissociabilis |
| Dat. | dissociabili |
| Acc. | dissociabile |
| Abl. | dissociabili |
| Voc. | dissociabile |
| PLURIEL |
| Nom. | dissociabilĭa |
| Gen. | dissociabilĭum |
| Dat. | dissociabilĭbus |
| Acc. | dissociabilĭa |
| Abl. | dissociabilĭbus | |