Déclinaison / Conjugueur latin
occulcor - Diathèse passive
(occulco, occulcas, occulcavi, occulcāre, occulcatum)
verbe transitif I conjugaison
Voir la traduction de ce mot
| PRÉSENT |
| I sing. | occulcor |
| II sing. | occulcāris, occulcāre |
| III sing. | occulcātur |
| I plur. | occulcāmur |
| II plur. | occulcamĭni |
| III plur. | occulcantur |
| IMPARFAIT |
| I sing. | occulcābar |
| II sing. | occulcabāris, occulcabāre |
| III sing. | occulcabātur |
| I plur. | occulcabāmur |
| II plur. | occulcabamĭni |
| III plur. | occulcabantur |
| FUTUR SIMPLE |
| I sing. | occulcābor |
| II sing. | occulcabĕris, occulcabĕre |
| III sing. | occulcabĭtur |
| I plur. | occulcabĭmur |
| II plur. | occulcabimĭni |
| III plur. | occulcabuntur |
| PARFAIT |
| I sing. | occulcatus, a, um sum |
| II sing. | occulcatus, a, um es |
| III sing. | occulcatus, a, um est |
| I plur. | occulcati, ae, a sumus |
| II plur. | occulcati, ae, a estis |
| III plur. | occulcati, ae, a sunt |
| PLUS-QUE-PARFAIT |
| I sing. | occulcatus, a, um eram |
| II sing. | occulcatus, a, um eras |
| III sing. | occulcatus, a, um erat |
| I plur. | occulcati, ae, a eramus |
| II plur. | occulcati, ae, a eratis |
| III plur. | occulcati, ae, a erant |
| FUTUR ANTÉRIEUR |
| I sing. | occulcatus, a, um ero |
| II sing. | occulcatus, a, um eris |
| III sing. | occulcatus, a, um erit |
| I plur. | occulcati, ae, a erimus |
| II plur. | occulcati, ae, a eritis |
| III plur. | occulcati, ae, a erunt |
| PRÉSENT |
| I sing. | occulcer |
| II sing. | occulcēris, occulcēre |
| III sing. | occulcētur |
| I plur. | occulcēmur |
| II plur. | occulcemĭni |
| III plur. | occulcentur |
| IMPARFAIT |
| I sing. | occulcārer |
| II sing. | occulcarēris, occulcarēre |
| III sing. | occulcarētur |
| I plur. | occulcarēmur |
| II plur. | occulcaremĭni |
| III plur. | occulcarentur |
| PARFAIT |
| I sing. | occulcatus, a, um sim |
| II sing. | occulcatus, a, um sis |
| III sing. | occulcatus, a, um sit |
| I plur. | occulcati, ae, a simus |
| II plur. | occulcati, ae, a sitis |
| III plur. | occulcati, ae, a sint |
| PLUS-QUE-PARFAIT |
| I sing. | occulcatus, a, um essem |
| II sing. | occulcatus, a, um esses |
| III sing. | occulcatus, a, um esset |
| I plur. | occulcati, ae, a essemus |
| II plur. | occulcati, ae, a essetis |
| III plur. | occulcati, ae, a essent |
| IMPÉRATIF |
| PRÉSENT |
| II sing. | occulcāre |
| II plur. | occulcamĭni |
| FUTUR |
| II sing. | occulcātor |
| III sing. | occulcātor |
| II plur. | |
| III plur. | occulcantor |
| PARTICIPE |
| PARFAIT |
| occulcatus, a, um |
| INFINITO |
| PRÉSENT |
| occulcāri |
| PARFAIT |
| Singolare: | occulcatus, a, um esse |
| Plurale: | occulcati, ae, a esse |
| FUTUR |
| occulcatum esse |
| GERUNDIVO |
| occulcandus, a, um | |