Déclinaison / Conjugueur latin
| PRÉSENT |
| I sing. | percŏlo |
| II sing. | percŏlis |
| III sing. | percŏlit |
| I plur. | percŏlĭmus |
| II plur. | percŏlĭtis |
| III plur. | percŏlunt |
| IMPARFAIT |
| I sing. | percŏlēbam |
| II sing. | percŏlēbas |
| III sing. | percŏlēbat |
| I plur. | percŏlebāmus |
| II plur. | percŏlebātis |
| III plur. | percŏlēbant |
| FUTUR SIMPLE |
| I sing. | percŏlam |
| II sing. | percŏles |
| III sing. | percŏlet |
| I plur. | percŏlēmus |
| II plur. | percŏlētis |
| III plur. | percŏlent |
| PARFAIT |
| I sing. | percolui |
| II sing. | percoluisti |
| III sing. | percoluit |
| I plur. | percoluĭmus |
| II plur. | percoluistis |
| III plur. | percoluērunt, percoluēre |
| PLUS-QUE-PARFAIT |
| I sing. | percoluĕram |
| II sing. | percoluĕras |
| III sing. | percoluĕrat |
| I plur. | percoluerāmus |
| II plur. | percoluerātis |
| III plur. | percoluĕrant |
| FUTUR ANTÉRIEUR |
| I sing. | percoluĕro |
| II sing. | percoluĕris |
| III sing. | percoluĕrit |
| I plur. | percoluerĭmus |
| II plur. | percoluerĭtis |
| III plur. | percoluĕrint |
| PRÉSENT |
| I sing. | percŏlam |
| II sing. | percŏlas |
| III sing. | percŏlat |
| I plur. | percŏlāmus |
| II plur. | percŏlātis |
| III plur. | percŏlant |
| IMPARFAIT |
| I sing. | percŏlĕrem |
| II sing. | percŏlĕres |
| III sing. | percŏlĕret |
| I plur. | percŏlerēmus |
| II plur. | percŏlerētis |
| III plur. | percŏlĕrent |
| PARFAIT |
| I sing. | percoluĕrim |
| II sing. | percoluĕris |
| III sing. | percoluĕrit |
| I plur. | percoluerĭmus |
| II plur. | percoluerĭtis |
| III plur. | percoluĕrint |
| PLUS-QUE-PARFAIT |
| I sing. | percoluissem |
| II sing. | percoluisses |
| III sing. | percoluisset |
| I plur. | percoluissēmus |
| II plur. | percoluissētis |
| III plur. | percoluissent |
| IMPÉRATIF |
| PRÉSENT |
| II sing. | percŏlĕ |
| II plur. | percŏlĭte |
| FUTUR |
| II sing. | percŏlĭto |
| III sing. | percŏlĭto |
| II plur. | percŏlitōte |
| III plur. | percŏlunto |
 |
| PARTICIPE |
| PRÉSENT |
| percŏlens, entis |
| FUTUR |
| percultūrūs, a, ūm |
| INFINITIF |
| PRÉSENT |
| percŏlĕre |
| PARFAIT |
| percoluisse |
| FUTUR |
| Singolare: | percultūrūm, am, ūm esse |
| Plurale: | percultūros, as, a esse |
| GERUNDIF |
| Génitif: | percŏlendi |
| Datif: | percŏlendo |
| Accusatif: | ad percŏlendum |
| Ablatif: | percŏlendo |
| SUPIN |
| percultum |
Voir la forme passive de ce verbe
Parcourir le dictionnaire
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
{{ID:PERCOLO200}}
---CACHE---
|
Visitez nos sites:
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
|
Ën piemontèis
|