Déclinaison / Conjugueur latin
| SINGULIER |
| Nom. | praegracilis |
| Gen. | praegracilis |
| Dat. | praegracili |
| Acc. | praegracilem |
| Abl. | praegracili |
| Voc. | praegracilis |
| PLURIEL |
| Nom. | praegraciles |
| Gen. | praegracilĭum |
| Dat. | praegracilĭbus |
| Acc. | praegraciles |
| Abl. | praegracilĭbus |
| Voc. | praegraciles |
| SINGULIER |
| Nom. | praegracilis |
| Gen. | praegracilis |
| Dat. | praegracili |
| Acc. | praegracilem |
| Abl. | praegracili |
| Voc. | praegracilis |
| PLURIEL |
| Nom. | praegraciles |
| Gen. | praegracilĭum |
| Dat. | praegracilĭbus |
| Acc. | praegraciles |
| Abl. | praegracilĭbus |
| Voc. | praegraciles |
| SINGULIER |
| Nom. | praegracile |
| Gen. | praegracilis |
| Dat. | praegracili |
| Acc. | praegracile |
| Abl. | praegracili |
| Voc. | praegracile |
| PLURIEL |
| Nom. | praegracilĭa |
| Gen. | praegracilĭum |
| Dat. | praegracilĭbus |
| Acc. | praegracilĭa |
| Abl. | praegracilĭbus | |