Déclinaison / Conjugueur latin
prōculcor - Diathèse passive
(prōculco, prōculcas, proculcavi, prōculcāre, proculcatum)
verbe transitif I conjugaison
Voir la traduction de ce mot
| PRÉSENT |
| I sing. | prōculcor |
| II sing. | prōculcāris, prōculcāre |
| III sing. | prōculcātur |
| I plur. | prōculcāmur |
| II plur. | prōculcamĭni |
| III plur. | prōculcantur |
| IMPARFAIT |
| I sing. | prōculcābar |
| II sing. | prōculcabāris, prōculcabāre |
| III sing. | prōculcabātur |
| I plur. | prōculcabāmur |
| II plur. | prōculcabamĭni |
| III plur. | prōculcabantur |
| FUTUR SIMPLE |
| I sing. | prōculcābor |
| II sing. | prōculcabĕris, prōculcabĕre |
| III sing. | prōculcabĭtur |
| I plur. | prōculcabĭmur |
| II plur. | prōculcabimĭni |
| III plur. | prōculcabuntur |
| PARFAIT |
| I sing. | proculcatus, a, um sum |
| II sing. | proculcatus, a, um es |
| III sing. | proculcatus, a, um est |
| I plur. | proculcati, ae, a sumus |
| II plur. | proculcati, ae, a estis |
| III plur. | proculcati, ae, a sunt |
| PLUS-QUE-PARFAIT |
| I sing. | proculcatus, a, um eram |
| II sing. | proculcatus, a, um eras |
| III sing. | proculcatus, a, um erat |
| I plur. | proculcati, ae, a eramus |
| II plur. | proculcati, ae, a eratis |
| III plur. | proculcati, ae, a erant |
| FUTUR ANTÉRIEUR |
| I sing. | proculcatus, a, um ero |
| II sing. | proculcatus, a, um eris |
| III sing. | proculcatus, a, um erit |
| I plur. | proculcati, ae, a erimus |
| II plur. | proculcati, ae, a eritis |
| III plur. | proculcati, ae, a erunt |
| PRÉSENT |
| I sing. | prōculcer |
| II sing. | prōculcēris, prōculcēre |
| III sing. | prōculcētur |
| I plur. | prōculcēmur |
| II plur. | prōculcemĭni |
| III plur. | prōculcentur |
| IMPARFAIT |
| I sing. | prōculcārer |
| II sing. | prōculcarēris, prōculcarēre |
| III sing. | prōculcarētur |
| I plur. | prōculcarēmur |
| II plur. | prōculcaremĭni |
| III plur. | prōculcarentur |
| PARFAIT |
| I sing. | proculcatus, a, um sim |
| II sing. | proculcatus, a, um sis |
| III sing. | proculcatus, a, um sit |
| I plur. | proculcati, ae, a simus |
| II plur. | proculcati, ae, a sitis |
| III plur. | proculcati, ae, a sint |
| PLUS-QUE-PARFAIT |
| I sing. | proculcatus, a, um essem |
| II sing. | proculcatus, a, um esses |
| III sing. | proculcatus, a, um esset |
| I plur. | proculcati, ae, a essemus |
| II plur. | proculcati, ae, a essetis |
| III plur. | proculcati, ae, a essent |
| IMPÉRATIF |
| PRÉSENT |
| II sing. | prōculcāre |
| II plur. | prōculcamĭni |
| FUTUR |
| II sing. | prōculcātor |
| III sing. | prōculcātor |
| II plur. | |
| III plur. | prōculcantor |
| PARTICIPE |
| PARFAIT |
| proculcatus, a, um |
| INFINITO |
| PRÉSENT |
| prōculcāri |
| PARFAIT |
| Singolare: | proculcatus, a, um esse |
| Plurale: | proculcati, ae, a esse |
| FUTUR |
| proculcatum esse |
| GERUNDIVO |
| prōculcandus, a, um | |