Déclinaison / Conjugueur latin
| SINGULIER |
| Nom. | intŏlĕrans |
| Gen. | intolerantis |
| Dat. | intoleranti |
| Acc. | intolerantem |
| Abl. | intoleranti |
| Voc. | intŏlĕrans |
| PLURIEL |
| Nom. | intolerantes |
| Gen. | intolerantĭum |
| Dat. | intolerantĭbus |
| Acc. | intolerantes |
| Abl. | intolerantĭbus |
| Voc. | intolerantes |
| SINGULIER |
| Nom. | intŏlĕrans |
| Gen. | intolerantis |
| Dat. | intoleranti |
| Acc. | intolerantem |
| Abl. | intoleranti |
| Voc. | intŏlĕrans |
| PLURIEL |
| Nom. | intolerantes |
| Gen. | intolerantĭum |
| Dat. | intolerantĭbus |
| Acc. | intolerantes |
| Abl. | intolerantĭbus |
| Voc. | intolerantes |
| SINGULIER |
| Nom. | intŏlĕrans |
| Gen. | intolerantis |
| Dat. | intoleranti |
| Acc. | intŏlĕrans |
| Abl. | intoleranti |
| Voc. | intŏlĕrans |
| PLURIEL |
| Nom. | intolerantĭa |
| Gen. | intolerantĭum |
| Dat. | intolerantĭbus |
| Acc. | intolerantĭa |
| Abl. | intolerantĭbus | |